Pobles de Catalunya que has de visitar: Aiguamúrcia

Hi ha dos Catalunyes, la metropolitana i la rural. Ambdues molt diferents i totes amb encant, però si sou dels què us agrada la tranquil·litat, la naturalesa i la història, la Catalunya rural us agradarà més.

En aquesta sèrie d’articles, on ja hem parlat de Pals, Espinelves, Cadaqués, Rupit, Besalú, Tossa de Mar, Bagergue, Begur, Montblanc, Tivissa, Calella de Palafrugell, Les Cases d’Alcanar, Peralada, Peratallada, Santa Pau, Siurana, Banyoles, Beget, Castellfollit de la Roca, Castellar de n’Hug, Mura i Gósol presentarem pobles de la Catalunya rural, de costa, d’interior o de muntanya, que, per les seves característiques, heu d’apuntar-los en majúscules en la vostra llibreta de futurs destins, als quals dedicar una ruta o un cap de setmana amb la vostra autocaravana.

Segur que ens deixem molts però aquests són, al nostre parer, alguns dels més recomanables.

Avui viatgem al municipi més extens de la comarca de l’Alt Camp i que forma part del territori d’interior de la Costa Daurada: Aiguamúrcia

Aiguamúrcia

És un petit poble situat al marge del riu Gaià. Ja estava poblat en època romana, tal i com ho reflecteixen restes trobades a les rodalies. El nucli actual es forma al voltant d’uns edificis de l’Edat Mitjana situats al costat del riu.

Era un dels pobles que es forma dins les terres propietat del monestir de Santes Creus i els seus habitants pertanyien a la parròquia del monestir. Per això, la seva església és de recent construcció.

Les dues fites històriques inicials són els castells d´Albà i el de Selma , que comprenien tot el terme, llevat de les Ordes, que depenia de Montagut.

El castell d´Alba fou repoblat abans del 978 per l´Església de Barcelona, que se´n reservà el domini superior del castell i alguns drets. A mitjan s. XII, quan s´establí dins el terme la comunitat de Santes Creus, n´eren feudataris Albert de Castellvell i Guillem d´Ollers, i castel·lanes les famílies Espiells i Albà, aquesta última amb residència al castell.

A finals del s. XIII, l´Església de Barcelona perd el domini sobre el castell i queda com a senyoriu de la família Albà, a la qual succeeix Bertran de Gallifà. Més tard, passa a la família Sant Vicenç i després, per aliança, als marquesos de la Manresana, que hi tingueren el domini fins al s. XIX.

Des del s. XII, l´antic domini del castell s´havia fraccionat en diferents dominis i quadres, entre els quals Santes Creus, Aiguamúrcia i les Pobles, que des del 1179 passaren a dependre de la jurisdicció dels abats cistercencs.

El castell de Selma fou cedit, l´any 977 o 978, en feu pel bisbe de Barcelona a Guitard de Mura, que hi havia bastit un castell. L´any 1142, Guillem de Sant Martí cedeix el castell i el terme als templers, i l´any 1171 el bisbe de Barcelona els cedeix també els drets que tenia sobre la parròquia.

Els templers hi crearen la Comanda de Sant Cristòfol de Selma i, en extingir-se l´ordre, el terme passà als hospitalers.

Durant la guerra contra Joan II, el castlà hospitaler de Selma restà fidel a la Generalitat. El 1834 s´hi refugià el cap carlí Romagosa, que hi fou afusellat junt amb el rector del poble. El 1847 el castell de Selma es trobava ja en ruïnes i el 1930 el poble ja era abandonat.

El poble d´Aiguamúrcia s´origina dins l´antiga jurisdicció de l´Albà. L´any 1179, Eimeric d´Espiells i Bernat d´Albà, disputaven la seva jurisdicció al Monestir de Santes Creus, però llavors fou sempre més un lloc de domini del Monestir.

Hi ha dues versions sobre l´origen del nom del poble. L´una l´atribueix a un origen romà, ja que en aquell temps les aigües del riu Gaià estaven consagrades a la deessa Murtra (un dels nom de Venus) i per això el lloc s´anomenà Aquae Murtra, que per l´evolució natural es convertiria en el nom actual. La segona versió també té origen en el riu. Les aigües del Gaià quan arriben a l´altura del poble s´estanquen i perden la verdor del fons, és a dir es marceixen o es moren. D´aquí vindria la denominació d´Aiguamúrcia o Aiguamorta, que amb el temps, esdevindria Aiguamúrcia.

La documentació antiga dóna sovint altres variants del nom, com la de “Dayna Murcia”, l´any 1192.

El poble de Santes Creus, format bàsicament pel seu famós monestir, va originar-se amb un grup de 13 famílies, que l´any 1843, passada l´etapa revolucionària, van instal.lar-se a les cases dels monjos jubilats.

Sobre els altres nuclis de població actuals o deshabitats que formen el municipi, cal destacar com a tret històric característic, la seva dependència al Monestir.

L´origen del Monestir cal cercar-lo, l´any 1150, quan Guillem Ramon de Montcada i els seus fills donen a l´Abadia de la Grand Selva, al Llenguadoc, unes terres a Valldaura (Cerdanyola del Vallès), per la construcció d´un monestir. L´any 1152, aquest monestir ja funcionava, però aviat els monjos buscaren un indret més apartat i, l´any 1158, es traslladaren a Santes Creus. Ja des dels primers decennis el monestir té una gran vitalitat, avancen les construccions i la biblioteca és ja important.

Durant el s. XIII, el monestir tingué dos grans abats, que donaren impuls definitiu a la comunitat: Sant Bernat Calbó, conseller de Jaume I, al qual acompanyà en les conquestes de Mallorca i València, i l´abat Gener, que obtingué la protecció del rei Pere III el Gran. Durant el seu abadiat prengué increment la vida cultural, la biblioteca i l´escriptori, i es formà l´escola historiogràfica i èpica.

Santes Creus tingué un paper important en la fundació de l´Orde militar de Montesa, el 1319, que substituí en part els templers.

A mitjan s. XV, Santes Creus havia culminat la seva expansió territorial i exercia domini senyorial sobre castells, lloc i pobles del Camp de Tarragona i comarques veïnes. Per aquells anys, el conreu de la terra que fins llavors havia estat directa esdevingué gairebé del tot en parceria i arrendament.

Els abats continuaren jugant un important paper en la política catalana, malgrat la nova condició de Poblet com a panteó reial, foren consellers dels reis i estigueren al costat de les institucions catalanes, durant les guerres que se succeïren. En el camp cultural s´impulsaren els estudis clàssics i la biblioteca esdevingué molt important.

Amb la incorporació l´any 1617 a la Congregació Cistercenca d´Aragó, els abats deixaren de ser vitalicis. Però la veritable decadència no comença fins al s. XIX, amb la guerra de la Independència. Durant el Trienni Constitucional (1821-23) fou suprimida la comunitat i es van subhastar els seus béns.

L´exclaustració obligà els monjos, l´any 1835, a abandonar el monestir, que fou incendiat i saquejat.

La recuperació començà l´any 1843, quan l´ex monjo Miquel Mestre obtingué l´església del monestir per traslladar-hi la seu de la parròquia. Va instal·lar tretze famílies de parcers a les cases dels monjos jubilats.

L´any 1844 es creà la Comissió Provincial de Monuments, que començà a treballar tot seguit en la recuperació del monestir. Fou declarat Monument Nacional l´any 1921. El 1931 es creà el primer Patronat de Santes Creus. La iniciativa quedà estroncada per la Guerra Civil. L´any 1943, Santes Creus retornà a la Comissió de Monuments fins que al 1951 es crea un nou Patronat, organisme que continua actualment sota el patrocini de la Generalitat, que ha esdevingut propietària per traspàs de l´Estat espanyol.

Què veure-hi

Albereda de Santes Creus

L’Albereda de Santes Creus és un espai natural propietat de la Diputació, que des de fa més de 50 anys acull progressivament més visitants. L’Albereda de Santes Creus, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, va ser declarada espai d’interès natural per la Generalitat. Aquesta massa arbòria ocupa 12 hectàrees.

Arbres monumentals

En el terme d’Aiguamúrcia hi ha dos arbres monumentals: els dos xiprers del Palau de l’Abat, a Santes Creus. Primitivament era un conjunt de tres xiprers -com es veu en una fotografia que es conserva de l’any 1917- i es creu que van ser plantats cap a l’any 1800. Tenen 18 i 16,5 metres d’alçada. El més gros, a 2,5 metres, es ramifica en 5 besses (una mig seca). El segon, a dos metres ho fa en dos besses.

Els arbres estan situats a la part posterior del Palau de l’Abat (on hi ha l’Ajuntament d’Aiguamúrcia). El Palau de l’Abat va ser traslladat a aquest edifici el 1562. L’edifici es va construir sobre alguns elements anteriors de l’antic hospital de Sant Pere dels Pobres. Aquests xiprers serien el senyal d’acollida de peregrins a les dependències del monestir. Els peregrins que feien el Camí de Sant Jaume veien de lluny els xiprers que simbolitzaven l’hospitalitat del lloc al qual s’apropaven.

Construccions de pedra seca

A la zona de Les Planes, un altiplà a la riba del riu Gaià, entre els municipis d’Alió, Vila-rodona, Aiguamúrcia, El Pont d’Armentera i el Pla de Santa Maria, hi ha una alta densitat de construccions de pedra seca. La seva composició geològica és principalment calcària. Les capes calcàries se succeeixen; en alguns llocs, on el terreny és més erosionat, afloren a la superfície creant petits ecosistemes. Hi ha zones on la pedra presenta vetes de poc gruix, és el que popularment s’anomena tapassot. L’abundor d’aquestes lloses és una de les raons de l’existència de construccions de pedra en sec.

Les construccions de pedra seca responen a dues necessitats, la de bastir elements útils a les feines agrícoles i de pastors, però també a la necessitat de desembarassar la terra de pedres per conrear-hi, sobretot en el cas del conreu de la vinya. Per això, en el nostre territori hi ha tantes construccions, lligades majoritàriament, a l’expansió de la vinya a les nostres contrades entre finals del segle XVIII i finals del XIX

La pedra seca és una tècnica que utilitza com a material bàsic, i podríem dir que únic, la pedra, sense cap mena de ciment o argamassa. Els murs i tancaments es construeixen apilant pedra sobre pedra, i es falquen amb pedres més petites, aconseguit un veritable exercici d’equilibri i harmonia”

Aquesta tècnica s’usa per a construir diverses edificacions a més de barraques; hi ha marges, pous, cossiols, corrals, marges o aixoplucs, i petites construccions funcionals com bancs, cocons o pous, … La varietat de les solucions arquitectòniques, depenen del lloc i del constructor, mostren un il·limitat ventall d’arcs, murs, dintells, cúpules, d’una bellesa especial i d’una intel·ligència pràctica”.

Una tècnica perfectament relacionada amb la natura

Es tracta d’una tècnica que respecta la natura i es relaciona perfectament amb els diversos ecosistemes de secà. Permet la permeabilització del sòl i per tant conté l’erosió. Als espais entre les pedres hi viuen petits animals: insectes, rèptils, rosegadors, ocells. Però també hi arrelen plantes enfiladisses que serveixen de menjar i refugi a aquestes espècies, en un paisatge agrícola transformat per la mà de l’home

Les construccions en pedra seca són el testimoni d’una societat eminentment rural avui dia gairebé perduda. Les diferents utilitats d’aquestes edificacions ens fan redescobrir el món dels nostres avis, la pagesia completament lligada a la terra.

La tècnica de la pedra seca, avui gairebé desapareguda, per bé que en alguns indrets s’està intentant recupera l’ofici, eren fetes per pagesos i gent anònima, com una més de les feines agrícoles.

Monestir de Santes Creus

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l’emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d’una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó. La seva història i el model de vida cistercenc s’expliquen en l’audiovisual “El món del Cister”.

Cooperativa agrícola d’Aiguamúrcia

D’estil modernista, va se construïda per l’arquitecte Cèsar Martinell entre els anys 1919 i 1921. A la façana del celler, damunt de la porta hi ha quatre rajoles amb les inicials SAA (Societat Agrícola d’Aiguamúrcia), i l’any 1919.

Ermita de Sant Miquel

A uns 800 metres del nucli del Pla de Manlleu hi podeu trobar l’ermita romànica de Sant Miquel. Construïda a mitjan segle XII, al segle XVIII, va ser ampliada. Es tracta d’una església d’una sola nau amb l’absis semicircular situat cap a llevant i coberta a dues vessants.

Palau de l’Abat

El Palau de l’Abat va ser traslladat a aquest edifici el 1562, situat a la plaça de Sant Bernat. L’edifici es va construir sobre alguns elements anteriors de l’antic hospital de Sant Pere dels Pobres. Actualment alberga l’Ajuntament d’Aiguamúrcia. En el pati hi trobarem dos xiprers catalogats com a arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. Primitivament era un conjunt de tres arbres, símbol d’hospitalitat. Es creu que van ser plantats pels monjos del monestir. Tenen 18 i 16,5 metres d’alçada.

Poble abandonat de Selma

Poble abandonat situat a 743 metres d’altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma i de l’església parroquial de Sant Cristòfol, d’estil gòtic. Selma es va anar despoblant, fins a quedar deshabitat a mitjan segle passat.

Roure de Les Ordes

El Roure de Les Ordes (Quercus faginea faginea), antigament també conegut com Roure de les Escoles per la seva proximitat a l’antiga escola on hi anaven els nens que vivien a les masies de Les Ordes. És dels roures més espectaculars del municipi d’Aiguamúrcia, la seva alçada és de 16,5 metres, la volta de canó (1,3 metres) de 3,3 metres i la seva capçada de 19,3 metres.

Situat enmig d’un marge d’uns 2 metres d’alçada, damunt d’una rabassa. A 1,2 metres de la base de l’arbre en surten tres besses principals, però degut amb una pertorbació, l’octubre del 2012 es va trencar la bessa de la dreta, on s’hi observa una infecció fúngic.

On fer nit amb autocaravana a Aiguamúrcia?

Fins aquí el nostre resum del poble de Aiguamúrcia. Esperem que hàgim despertat la vostra curiositat i descobriu aquesta zona en alguna de les vostres futures sortides.

Estigueu atents a les nostres xarxes socials per a descobrir nous pobles que no us podeu perdre a Catalunya.

No teniu autocaravana però voleu viure l’experiència? Nosaltres us lloguem una! A L’Alba disposem d’una àmplia flota d’autocaravanes de lloguer, en constant renovació i completament revisades després de cada lloguer. Disposareu de tots els serveis amb els últims models del sector i gaudireu d’uns dies perfectes en família o amb amics. Fent CLIC AQUÍ trobareu tota la informació sobre el nostre servei de lloguer. També podeu contactar amb nosaltres per Whatsapp: 636.95.88.84

(fent clic en el número de telèfon des del teu mòbil per iniciar una conversa amb nosaltres).

Imatges i informació de aiguamurcia.altanet.org

Turismo de desconfinamiento, Uncategorized @ca