Español
Turismo de desconfinamiento, Uncategorized @ca
Pobles de Catalunya que has de visitar: Mura
de mar
Hi ha dos Catalunyes, la metropolitana i la rural. Ambdues molt diferents i totes amb encant, però si sou dels què us agrada la tranquil·litat, la naturalesa i la història, la Catalunya rural us agradarà més.
En aquesta sèrie d’articles, on ja hem parlat de Pals, Espinelves, Cadaqués, Rupit, Besalú, Tossa de Mar, Bagergue, Begur, Montblanc, Tivissa, Calella de Palafrugell, Les Cases d’Alcanar, Peralada, Peratallada, Santa Pau, Siurana, Banyoles, Beget, Castellfollit de la Roca i Castellar de n’Hug us presentarem pobles de la Catalunya rural, de costa, d’interior o de muntanya, que, per les seves característiques, heu d’apuntar-los en majúscules en la vostra llibreta de futurs destins, als quals dedicar una ruta o un cap de setmana amb la vostra autocaravana.
Segur que ens deixem molts però aquests són, al nostre parer, alguns dels més recomanables.
Avui viatgem a un poble enmig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, envoltat de natura: Mura
Mura
Què veure-hi
Casa Museu Puig de la Balma
Aquest mas del segle XII està situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.
A la part més antiga del Puig, el museu acull una extensa col·lecció d’estris i utensilis utilitzats en les feines diàries del mas, generació rere generació.
Castell de Mura
Avui dia només se’n conserven unes restes de parets cobertes d’herbes i matolls. Apareixen al km 19,3 de la carretera Terrassa-Talamanca-Navarcles
La primera menció del castell data de l’any 1023. Des d’aquesta època, el castell de Mura fou posseït per molts llinatges i és complicat de seguir l’entrellat dels seus senyors i castlans.
El primer senyor conegut és Guitard de Mura. Al s. XIII passa a ser propietat de la família Guàrdia, que van engrandir i reedificar la fortalesa. Posteriorment, passà als Ponç i Armengou de Banyeres, i a mitjan s. XIII passa a ser propietat de la corona, i el rei En Jaume en feu donació a Guillem de Santa Fe. Més tard, en ple s. XIV, la corona el ven a Hug de Montcada, però a la mort d’aquest el rei Pere III el Cerimoniós revoca l’antiga donació i el passa a Pere de Planella, camarlenc reial.
Al començament del s. XV, Martí I l’Humà adquireix de nou el castell per vendre’l a Ramon Sescomes. Aquesta família el regenta i el passa per successió a la família Cordelles.
L’arxiduc Carles III d’Àustria, volent premiar els serveis de Felicià de Cordelles en la guerra contra els francesos, li atorgà el títol de Marquès de Mura (1707).
S’acaba en aquesta centúria l’època feudal i el castell de Mura queda abandonat i es va enderrocant, ja que aquest castell tenia poca importància com a edificació. Devia ser com una torre de guaita, més per a escamots de soldats que guardaven l’indret que per a habitatge sovintejat dels senyors.
No obstant això, el títol de Marquès de Mura no es perdé, ja que des del 1930 aquesta titulació nobiliària fou revalidada per un descendent dels Cordelles, en Ramon Dalmases, la família del qual encara n’ostenta la designació.
Cova de Mura
Diu que va ser descoberta cap a finals de s. XIX per un pagès que es va fixar en un ocell que tenia el niu dins una bardissa.
El jaciment es ibèric i romà. La primera noticia històrica es de l’excursió col·lectiva a Sant Llorenç del Munt, Mura i coves dels voltants (del 31 de maig al 2 de juny). Al 1911 es va realitzar, probablement la segona investigació documentada per Domènec Palet i Barba.
Des del 2005 s’hi fan visites guiades, per evitar més vandalismes i sobretot oferir una bona visita, ben documentada. Es van aturar el 2014 per temes de seguretat i amb la intenció de millorar-ne encara més l’experiència. Actualment s’han reprès les visites guiades.
Ermita de Sant Antoni
Situada als afores del poble, a la part oriental, a un centenar de metres de les cases.
L’ermita està dedicada a Sant Antoni de Pàdua. D’estil romànic, està formada per una sola nau de planta rectangular amb una façana coronada per un petit campanar.
Es troba documentada a l’any 1716, però probablement aquesta ermita podia ser l’ampliació d’una de més vella que ja existia a l’any 1680. A l’any 1818 s’hi va aixecar un porxo a l’entrada que la resguardava de la intempèrie, el qual ha sofert restauracions diverses.
Antigament, l’ermita era plena d’exvots que els devots oferien al sant en reconeixença pels favors rebuts.
Església de Sant Martí
Tal i com avui la veiem, l’església romànica de Mura és el resultat de successives ampliacions i remodelatges que n’han variat sensiblement la fesomia.
Poc abans del s. XI existia una petita església preromànica d’una sola nau. D’aquesta església es conserva el capçal i una paret exterior. Ben aviat, aquesta església fou remodelada allargant cap a ponent la nau primitiva i afegint-hi un portal de pedra tosca.
Al s. XII es bastí una església nova de proporcions més grans que es va unir a l’anterior amb arcs. La nova nau fou engrandida a llevant i acabada amb un absis semicircular. La coberta es feu amb volta de mig punt. A final del s. XII s’hi col·locà una magnífica portalada que constitueix un dels elements més valuosos i artístics de l’edifici.
Al 1437 un terratrèmol somogué tot l’edifici. En la restauració forçada se suprimiren els arcs que unien les dues naus i construïren una sola arcada feta amb dovelles de pedra ben treballada. Igualment construïren un contrafort, es cobrí la nau primitiva amb volta apuntada i referen la nau central amb volta de mig punt feta de pedra.
Al s. XVII s’afegí una tercera nau a l’edificació i l’església quedà estructuralment com la trobem ara. Es basteix a migjorn una nau paral·lela a les altres dues que s’integra a l’edifici amb una gran arcada. Es trasllada el carener al centre resultant-ne dues vessants simètriques a la teulada. Es construeix un campanar de torre aixecat sobre l’antic d’espadanya. Una inscripció commemorativa dalt la portalada d’entrada revela la finalització de les obres a l’any 1697.
El timpà
Cal destacar la importància del timpà situat a la portalada d’accés al temple. Aquest, en algun temps, degué ser policromat, per les restes que s’hi veuen.
El timpà plasma l’adoració del Reis a l’Infant Jesús. Al mig hi apareix una Mare de Déu romànica asseguda en un tron amb el Fill a la falda, totes dues imatges amb corona. Acompanyen la Verge, Sant Josep i la llevadora. Els tres Reis li presenten les seves ofrenes. El conjunt és rematat amb dos àngels que encensen la Mare i el Fill. El timpà es troba molt ben conservat.
Font de l’Era
És la font més concorreguda de Mura, ja que es troba molt a prop del poble, a tocar de la riera de Nespres, junt al parc infantil. Cal travessar un pont per accedir-hi.
El seu nom li ve de l’era que hi ha just al davant, l’era del Llobet, on antigament la gent del poble anava a trillar el blat.
La font està situada en un espai de lleure, on una taula circular de ciment i diversos bancs de ciment i fusta permeten descansar i gaudir d’un pícnic o dinar familiar.
Damunt de la font apareix una escultura de pedra d’una Verge amb el Fill.
Font del Rector
Es troba junt al torrent d’Estenalles. Per trobar-la cal anar seguint el camí que va paral·lel a la riera de Nespres.
Aquesta font la va fer construir el rector Lluís Costa, que va ser el capellà de Mura entre els anys 1977 i 1995.
Aquest espai és ideal per descansar una estona: hi ha grades de pedra al voltant de la font per seure-hi i unes esplèndides nogueres que hi fan ombra.
Gorg del Padre
És un espai privilegiat que a la primavera i a la tardor, quan l’aigua és més abundant, presenta uns salts d’aigua i uns gorgs d’una gran bellesa.
Per arribar-hi es pot seguir la ruta senyalitzada de la riera de Nespres. La Gorja del Pare la trobarem al final de la ruta esmentada.
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
Es troba en el sector de la Serralada Prelitoral Catalana que s’aixeca entre les comarques del Vallès Occidental i del Bages, on ocupa una extensió de prop de 14.000 hectàrees. El seu paisatge és aspre, d’altives cingleres i originals monòlits, amb una vegetació estesa pels replans de la muntanya o encaixada dins dels típics sots i canals.
El conjunt del parc natural està format per dues carenes principals unides transversalment al coll d’Estenalles, que s’allarguen de nord a sud i es desfan a banda i banda en profundes i esponeroses fondalades. Els cims més alts són la Mola (1.104 m) i el Montcau (1.057 m).
Des de l’any 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està emparat legalment per un pla especial d’ordenació promogut per la Diputació de Barcelona. Amb les modificacions del pla dutes a terme els anys 1982 i 1998, s’ha configurat l’àrea protegida actual, que arriba fins a les 13.694 ha.
