Pobles de Catalunya que has de visitar: Peralada

Hi ha dos Catalunyes, la metropolitana i la rural. Ambdues molt diferents i totes amb encant, però si sou dels què us agrada la tranquil·litat, la naturalesa i la història, la Catalunya rural us agradarà més.

En aquesta sèrie d’articles, on ja hem parlat de Pals, Espinelves, Cadaqués, Rupit, Besalú, Tossa de Mar, Bagergue, Begur, Montblanc, Tivissa, Calella de Palafrugell i Les Cases d’Alcanar us presentarem pobles de la Catalunya rural, de costa, d’interior o de muntanya, que, per les seves característiques, heu d’apuntar-los en majúscules en la vostra llibreta de futurs destins, als quals dedicar una ruta o un cap de setmana amb la vostra autocaravana.

Segur que ens deixem molts però aquests són, al nostre parer, alguns dels més recomanables.

Avui viatgem al cor de l’Empordà, a un poble medieval i vinícola: Peralada

El Castell de Peralada és un important i complex conjunt artístic bastit al segle XIV pels vescomtes de Rocabertí, després que la primera fortalesa anomenada Castro Tolon i emplaçada a la part més alta del nucli primitiu de la vila, després que fos destruïda l’any 1285 durant la croada contra Catalunya, comandada pel rei de França Felip l’Ardit. El Castell va ser la residència principal dels Rocabertí fins al segle XIX, quan es van traslladar a París.

Durant aquests segles, s’hi han fet múltiples reformes i ampliacions. La part més antiga correspon a les dues torres que flanquegen l’entrada, construïdes durant la primera meitat del segle XIV. Testimoni de la puixança de la casa dels Rocabertí al segle XVI és la façana occidental, d’estil renaixentista. La darrera gran restauració es va dur a terme el darrer terç del segle XIX, quan els tres últims germans de la família comtal van tornar de París; a aquesta reforma devem l’aspecte actual del palau, la construcció del parc, dissenyat pel paisatgista francès Duvilliers, i la incorporació del llac. El 1923, el Castell fou adquirit per l’empresari barceloní Miquel Mateu i Pla, que hi instal·là una extraordinària biblioteca i el convertí en seu de les seves col·leccions d’art, vidre, ceràmica, pintura i manuscrits. La seva filla i el seu gendre, Carmen Mateu i Artur Suqué, han enriquit les col·leccions i han fet créixer el Castell com a lloc de cultura.

El conjunt actual està integrat pel castell pròpiament dit, que des de 1979 allotja un Casino, els jardins, dissenyats pel paisatgista Duvilliers al segle XIX i escenari cada estiu des de 1987 del Festival Internacional de Música Castell de Peralada, i el convent del Carme, avui Museu i Biblioteca visitables.

La façana principal es visitable tots els dies de 12 h fins a la matinada, a excepció dels dies que hi hagin esdeveniments en la plaça principal.

Convent del Carme – Museu del Castell
Edifici gòtic del qual destaca el Convent del Carme amb el seu claustre i la seva església, que conserva un excepcional enteixinat de fusta policromada.

Dins l’antic Convent del Carme, hi ha una de les col·leccions privades més espectaculars de tot Catalunya.

La Biblioteca, amb prop de 80.000 volums i més de 1.000 edicions d’El Quijote, és un altre dels grans atractius d’aquesta visita. No deixa de sorprendre el Museu del Vidre, que conté una de les col·leccions més grans i millors del món. S’hi pot veure una àmplia selecció de vidre català i nombroses representacions de vidre de totes les èpoques.

I finalment el Museu del Vi, que es va crear als anys 60 a la cava on fins aleshores s’elaboraven els vins de Peralada. Tots els elements i els objectes exposats corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases.

Caves Castell de Peralada

L’elaboració de vi Peralada està documentada ja des de l’Edat Mitjana, tal com ho testimonien diversos documents i pergamins de l’època que es conserven a la biblioteca. Quan Miguel Mateu va comprar aquest conjunt monumental el 1923, un dels seus principals objectius fou la revitalització d’aquesta tradició vitivinícola, una tradició que avui és més viva que mai i que ha incorporat la més moderna tecnologia per tal d’elaborar uns vins que treuen el màxim partit dels matisos dels sòls i les vinyes de l’Empordà.

Les diferents opcions de visita permeten conèixer tots els secrets de l’elaboració del vi. Des de les vinyes de Malaveïna, una de les cinc finques que Castell Peralada té a l’Empordà, fins a la sala amb 5.500 barriques o la històrica cava del Gran Claustre, on s’elabora vi des de l’Edat Mitjana.

Parc del Castell

Accedint pel mateix Convent del Carme es pot visitar el Parc històric del Castell, dissenyat per François Duvillers l’any 1877, per encàrrec dels comtes de Peralada.

El 1875 els comtes de Rocabertí reformaren el castell medieval militar en un château a la moda francesa. Al costat del nou palau decideixen fer-hi un parc, compten amb uns terrenys adjacents coneguts com “lo Bosch del Comte”.

En el recorregut trobem, una colònia de cigonya blanca, un jardí francès de roses, teixos, braquiquítons, magnòlies, pins, xiprers i una alzina de més de dos-cents anys, anterior al parc.

També hi podeu veure l’aviari del segle XIX, habitat per faisans i coloms de diverses espècies i una gruta construïda el 1877.

Premi a millor Espai Públic Florit dins el projecte Viles Florides 2015.

Ruta històrica

Altres llocs que no us podeu perdre de Peralada, per a entendre la seva història són:

Portal del Comte: Correspon al segon recinte emmurallat, construït la darrera dècada del segle XIII, després de l’incendi de 1285 que va destruir quasi totalment la vila. D’aquesta segona muralla, el Portal del Comte era la principal porta d’entrada a Peralada i la que donava  pas al camí que duia a Castelló d’Empúries. Aquí hi havia el cos de guàrdia que controlava l’accés a la vila i cobrava els peatges per entrar les mercaderies.

D’aquest segon recinte emmurallat es conserva també una torre rodona ubicada actualment dins del recinte del Convent del Carme.

Esglèsia parroquial de Sant Martí: L’advocació a sant Martí, el sant preferit dels reis carolingis, evidencia l’antiguitat de l’església parroquial de Peralada, confirmada després per les excavacions arqueològiques, que van descobrir la planta d’un petit temple preromànic de principis del segle IX. Avui són visibles restes del temple romànic, consagrat el 1208, i la torre del campanar del segle XIV, que testimonia la intenció de construir un gran temple gòtic que no va reeixir. L’edifici actual és d’estil neoclàssic, i va ser construït a les darreries del segle XVIII.

Antic hospital i Casa de las Bombes: Situat originalment a l’entrada de la vila, l’antic hospital medieval de Peralada s’ocupava de donar almoina als pobres i d’evitar l’entrada d’epidèmies a la població. Les excavacions arqueològiques de l’any 2003 van revelar que aquest hospital tenia una capella i un cementiri, d’on es van exhumar 116 cossos, amb la sorpresa que un d’ells guardava un petit tresor amagat: 25 monedes d’or del segle XV, actualment exposades al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec. El 1835, arran de la desamortització, l’edifici passà a mans del Sindicat Agrícola de Peralada, que hi guardava les bombes de reg dels associats; d’aquí el nom popular de Casa de les Bombes.

Esglèsia romànica de Santa Eulàlia: Construïda al segle XI, d’aquesta època només resten les naus laterals i l’absis; la nau central fou reconstruïda entre els segles XII i XIII. La part més interessant és a l’interior, on es conserven les pintures murals de la nau central, que representen el Pantocràtor beneint els fidels, amb les imatges del tetramorf i de dos querubins amb sis ales i ulls per tot el cos; al tambor absidal també hi ha representades tres escenes de la vida de Jesús.

Tot i que les pintures foren restaurades amb molt mala fortuna després de la Guerra Civil, entre 2018 i 2019 es van sotmetre a una nova intervenció de Conservació-Restauració realitzada en dues fases.

Avui dia el conjunt mural de l’absis ens mostra tres èpoques pictòriques ben diferenciades: Pintures murals romàniques del s. XII-XIII que conviuen íntimament amb les  pintures realitzades el 1946 i les descobertes a la zona de l’arc triomfal  possiblement executades entre els segles XVII-XVIII.

Muralles de Peralada: Peralada, durant l’Edat Mitjana, ha tingut dues muralles. El primer recinte data dels segles X-XI i actualment se’n conserven escassos vestigis: un tram al carrer Sota Muralla, on s’hi observa encara una torre de planta quadrada; un altre, al carrer Costa de les Monges, on hi havia l’entrada a l’antic castell, i el darrer, a la plaça de Sant Domènec.

Després de l’incendi de l’any 1285, es construí la nova muralla, encara ben visible en força llocs de la vila; en destaca la torre de planta circular situada dins el recinte del convent del Carme.

La Casa dels Muntaner: En aquest indret de la vila, al nord de la plaça Major, s’hi trobava situada la casa on va néixer i va passar una part de la seva infantesa el cèlebre cronista peraladenc Ramon Muntaner (Peralada, 1265 – Eivissa, 1336).

Tanmateix, del gran immoble on nasqué el cronista i, a més, hi sojornaren el rei Jaume I d’Aragó i el seu gendre Alfons X de Castella de camí cap a França, avui en dia no en queda pràcticament res. De fet, sabem que la residència dels Muntaner va ser destruïda durant l’incendi que arrasà Peralada el juny de 1285 i no va començar a reconstruir-se fins al cap d’uns anys (1294). Llavors, la família del nostre protagonista, encapçalada per la seva mare i la seva cunyada, ambdues vídues, es vengueren les diferents parts de la casa –encara en ruïnes– a diverses persones de la vila, les quals n’assumiren la reconstrucció i hi instal·laren les seves llars.

Plaça Gran: Ha estat des de temps medievals el cor de la vila. El gran incendi del 1285 provocat pels almogàvers durant l’assetjament de les tropes croades comandades pel rei de França, marca un abans i un després a la vila.

Fins aleshores, la plaça Gran era només un espai obert dins el recinte emmurallat, però amb la reconstrucció de Peralada, al segle XIV, la plaça adquireix un major caràcter d’espai públic. S’hi construeixen edificis amb porxades al costat oest, com l’actual Ajuntament, que tot i haver estat modificat conserva encara vestigis de l’època gòtica.

Plaça de Sant Domènec: Aquesta plaça deu el seu nom al convent de dominics que el 1578 es va instal·lar a les dependències d’un antic convent d’agustins. L’arcada que hi ha damunt la rampa d’entrada va ser la porta de l’església dels dominics.

En aquesta plaça es pot veure també una de les antigues portes de la muralla, en l’arc que s’obre al carrer de la Burriana on actualment encara es conserva una torre de l’antiga muralla que queda amagada a l’interior d’una casa del carrer.

La Casa Avinyó, un gran casal del segle XVIII coronat amb un escut nobiliari de la família Avinyó, domina la plaça.

El Call Jueu: Com gairebé totes les ciutats importants dels antics comtats d’Empúries, Girona i Besalú, Peralada també tenia un barri jueu, situat just al costat del convent del Carme, amb el qual es comunicava i del qual depenia. L’anomenat call dóna encara avui nom al carrer que voreja el convent del Carme per l’interior de la muralla. En un plànol de Peralada del segle XVIII, s’hi observa un espai públic que possiblement correspondria a la plaça principal del call, i on potser estava ubicada la sinagoga.

Convent de Sant Bartomeu y antic castell: El 1390, el vescomte de Peralada Felip Dalmau de Rocabertí va cedir a la comunitat de monges canongesses agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc un solar al nord de l’església parroquial perquè hi edifiqués un convent que va romandre actiu fins als anys 70 del segle XX; avui és un edifici d’habitatges.

Les excavacions arqueològiques de 1989 van posar al descobert dues troballes importantíssimes: les restes de l’antic castell vescomtal, una fortalesa carolíngia anomenada Castro Tolon que fou destruïda el 1285 arran de la guerra entre els reis Pere el Gran i Felip l’Ardit, i l’única resta que es coneix fins ara de la muralla d’un oppidum ibèric dels segles V-III aC, és a dir, dels primers pobladors d’aquest indret, on més d’un mil·lenni més tard, s’aixecà la vila de Peralada.

La resclosa del Compte: El comte d’Empúries Ponç Hug IV féu construir diferents rescloses per canalitzar l’aigua del riu Muga tant per regar l’horta com per fer anar els molins de farina de Castelló d’Empúries. La resclosa actual data del segle XVII, i encara canalitza l’aigua cap el mateix rec del Molí.

On fer nit amb autocaravana a Peralada?

• Àrea de Peralada

• Àrea de Cabanes

Fins aquí el nostre resum del poble medieval de Peralada. Esperem que hàgim despertat la vostra curiositat i descobriu aquesta zona en alguna de les vostres futures sortides.

Estigueu atents a les nostres xarxes socials per a descobrir nous pobles que no us podeu perdre a Catalunya.

No teniu autocaravana però voleu viure l’experiència? Nosaltres us lloguem una! A L’Alba disposem d’una àmplia flota d’autocaravanes de lloguer, en constant renovació i completament revisades després de cada lloguer. Disposareu de tots els serveis amb els últims models del sector i gaudireu d’uns dies perfectes en família o amb amics. Fent CLIC AQUÍ trobareu tota la informació sobre el nostre servei de lloguer. També podeu contactar amb nosaltres per Whatsapp:  636.95.88.84

(fent clic en el número de telèfon des del teu mòbil per iniciar una conversa amb nosaltres).

Imatges i informació de visitperalada.cat